QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE L’ESPAI PÚBLIC I LA PERSPECTIVA DE GÈNERE?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" el juny de 2026) 

 

“(...) amb la divisió sexual del treball (...), els homes s'encarreguen de les feines productives – les relacionades amb el mercat i que es donen en l'àmbit públic– mentre que les dones són les responsables de les tasques reproductives – que es donen en l'àmbit domèstic.”

“Urbanismo feminista” de Col·lectiu punt 6

 

 

Aquest article arriba més tard del 8 de març, però arriba!

 

Segurament haureu escoltat que un espai públic, apart de considerar l’accessibilitat, la inclusió i la interacció social, també ha d’incloure la perspectiva de gènere.

 

I què vol dir això exactament?

 

Primer de tot, especifiquem que quan es parla de gènere s’està fent referència a una construcció social i cultural que assigna rols, funcions i pràctiques a les persones a partir de les seves diferències sexuals. A partir d’aquesta determinació, els homes s’han definit com el proveïdors de les famílies movent-se en l’espai públic i les dones s’han establert en el rol reproductiu i de cures situant-se en l’espai privat. Aquesta diferenciació no és igualitària, sinó que és una divisió imposada i jeràrquica que estableix un poder als homes per sobre les dones. Fins aquí podem registrar que culturalment hem vingut desenvolupament aquestes dinàmiques i que, actualment, cada cop en som més conscients de revertir-les.

 

Ara bé, com es tradueix a l’espai públic?

Doncs primer de tot hem de tenir en compte que les ciutats i l’arquitectura han estat desenvolupades, històricament, per homes arquitectes i enginyers d’un nivell socioeconòmic i cultural determinat. Des d’aquesta mirada tan esbiaixada, s’han construït unes dinàmiques urbanes i un disseny arquitectònic que ha respost a les necessitats relacionades amb les feines productives dels homes, tot deixant de banda les feines reproductives de les quals s’han fet responsables les dones.

En l’espai públic, aproximadament el 70% de la superfície està dedicat al transport motoritzat, és a dir, gran part de l’espai està asfaltat pel trànsit dels cotxes (conduits per homes) per accedir a la feina. Mentre que la dona s’ha ocupat de les feines quotidianes com la compra, la cura dels infants i de la gent gran, l’alimentació i la neteja.

 

Dur a terme aquestes feines, requereix de desplaçaments freqüents i variats i d’altres necessitats que normalment l’urbanisme no ha tingut en compte. Per què? Doncs perquè les voreres són estretes o hi falten rampes per a circular adequadament amb el cotxet i el carro; perquè el servei de transport públic no és freqüent i no contempla destins aquesta micro-mobilitat; alguns carrers poden transmetre inseguretat per falta d’activitat o de llum i perquè el disseny de l’espai públic no és suficientment còmode per donar resposta a les necessitats de cures d’infants i de gent gran.

 

El temps que han de dedicar les dones a aquestes feines, es converteix en un factor clau per analitzar, ja que afecta a la seva participació en altres activitats, generalment de indole personal, laboral, comunitària o d’oci. 

 

La perspectiva de gènere dirigeix la seva mirada cap a les persones entenent que aquestes no són totes iguals, sinó que presenten necessitats, experiències i percepcions diferents d’acord amb les seves diferències de gènere, origen i cultura, socioeconòmica i diversitat funcional, edat i generació.

 

Actualment, comença haver-hi bastanta literatura al respecte i documentals com el de “Ellas en la ciudad” que parla del paper actiu que han tingut les dones en barris perifèrics de Sevilla per millorar les seves dinàmiques del dia a dia pel que respecte a l’urbanisme imposat dels seus nous habitatges. Molt recomanable!

 

Com viviu aquestes dinàmiques quotidianes al Masnou sent homes i sent dones? En quines situacions veieu que hi ha diferències? Què estaríem necessitant?