PER QUÈ SÓN IMPORTANTS ELS PROCESSOS PARTICIPATIUS?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" l'abril del 2026)

 

 

“Sols anem més ràpid, junts arribem més lluny” 

proverbi africà

 

 

Tal i com vaig comentar el mes passat, crec que ja toca parlar de la participació ciutadana dins dels projectes urbans. Som-hi!

 

El paradigma de fer ciutat que imperava a mitjans del s.XX, on l’arquitecte i l’enginyer eren els professionals que ordenaven i dissenyaven la ciutat des del seu despatx, està quedant obsolet. De fet, per a qualsevol projecte de planificació urbana d’un cert impacte és necessari que s’encari des de diferents mirades multidisciplinàries: ambiental, legal, econòmica, social, amb perspectiva de gènere i amb participació ciutadana.

Suposo que el perquè queda clar, tot i així, és necessari remarcar els beneficis d’aquesta manera integral de fer urbanisme perquè encara pot semblar feixuc i difícil incloure tantes visions i implicar a tantes persones diferents. 

 

Acompanyar els processos de planificació i execució d’obres on s’involucri la comunitat és clau per a generar espais públics de qualitat. Bàsicament, podem remarcar que la participació contribueix a l’èxit dels projectes des de tres vessants:

• Permet generar una visió de conjunt sobre la vocació de l’espai, integrant necessitats i expectatives del veïnat al projecte.
• La comunicació clara i el sentit d’identitat amb el projecte que genera la participació, facilita l’etapa d’implementació.
• Augmenta les possibilitats de que l’espai sigui utilitzat intensament i per grups diversos, contribuint a una millor interacció i convivència ciutadana.

 

La participació ciutadana és una instància ineludible pel que fa a la planificació urbana i, sobretot, per projectes amb un impacte urbà i social com són els espais públics. Involucrar a la ciutadania aporta una sèrie de beneficis tangibles, tals com:

• Enriquir el projecte a través de recopilació de diferents punts de vista dels usuaris
• Demostrar una gestió eficaç, transparent i democràtica dels recursos públics
• Animar i potenciar el rol de la ciutadania com agents actius
• Millorar la pressa de decisió, identificar punts de conflicte i prevenir situacions d’oposició al projecte que puguin complicar el procés d’execució. 

 

Com ha de ser una participació activa i efectiva?

Bàsicament ha de ser integrada dins del procés de disseny; també ha de ser inclusiva per garantir la pluralitat de veus i evitar resultats esbiaixats; i també ha de ser planificada en el sentit de complir objectius i que s’han d’obtenir resultats que siguin útils.

 

Cada projecte té diferents etapes i s’ha de ser molt estratègic per escollir quin tipus tècniques utilitzar en cada cas i a quins actors convocar. Aquesta és la clau per a que realment serveixen aquestes instàncies. Hi ha les tècniques més massives, tals com: el registre d’imatges, el comptatge, mapes de comportament, informació i difusió; i n’hi ha d’altres molt més afinades com: els focus grup, les enquestes, les entrevistes, les taules de treball, pressuposts participatius, treballar amb mapes, tallers de disseny participatius i tallers de validació.

Ara bé, què fa que realment siguin un èxit les instàncies participatives? Doncs que s’estableixi un diàleg eficient entre l’equip de govern i el tècnic amb la ciutadania. És com una relació entre dues persones: la comunicació depèn de cadascuna i la responsabilitat és 50% i 50%. És a dir, s’ha de saber escollir com comunicar i com atraure l’interès dels participants, i a la vegada, la ciutadania ha de prendre consciència que és un actor clau per a fer ciutat. Com tots el grans canvis, és un procés que s’ha d’anar afinant per a que ho interioritzem i sigui quelcom més quotidià. 

 

Que tot ens vingui donat de dalt, va lligat amb el paradigma del segle passat, i hem d’aprendre a escoltar i a ser més actius en totes les parts implicades. D’aquí rau l’èxit de tenir espais públics més inclusius, sostenibles i que potenciïn una interacció social respectuosa en la nostra societat cada vegada més escindida.

 

Com us involucreu amb les instàncies participatives? Què trobeu a faltar? Com podríem millorar aquestes dinàmiques?