QUÈ CARACTERITZA LA PLAÇA D’OCATA?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" el desembre del 2025)

 

 

“L'espai públic és el suport de les vides i activitats de les ciutats,

i fonamentalment és el de la representació col·lectiva.”

Zaida Muxí

 

 

Tard o d’hora, aquest moment havia d’arribar: escriure sobre l’espai públic més emblemàtic del barri. Doncs sí, em costa ser objectiva quan es tracta de parlar de la Plaça d’Ocata per la gran apreciació que li tinc. Què comentar sobre aquest espai que ha albergat tanta història i experiències veïnals? Doncs comencem objectivament per una descripció de l’entorn i de com es conforma la plaça.

 

Si observem la imatge adjunta, veurem clarament un entramat homogeni de finques allargades i estretes que caracteritzen els habitatges del barri i que, de cop, aquest patró es trenca per deixar-hi l’espai a la plaça. Al mirar-ho des d’una perspectiva geomètrica, veurem que la Plaça d’Ocata respecta uns patrons molt marcats. Primerament, si ens hi fixem, veurem que el seu perímetre és pràcticament un quadrat perfecte d’uns 33m (segons Google earth) per cada un dels seus costats. Un altre característica és la seva simetria tan marcada per varis aspectes i que el carrer Pintor Miquels Villà s’encarrega d’estructurar. És a dir, aquest carrer que passa pel mig de la plaça és l’eix de simetria, a través del qual, s’organitza l’espai. Efectivament, en un cantó i en l’altre es repeteixen els mateixos elements que configuren la plaça.

 

Per exemple, els arbres estan situats iguals ambdós cantons. Això també passa amb els bancs del mig de la plaça i també amb els bancs que estan en el mur del carrer Mestres Villà. La simetria també es remarca perquè hi ha dos volums (que eren antics comerços) que enquadren les escales que pugen cap al carrer Jaume I. A més a més d’aquests elements, també el dibuix del paviment del terra emfatitza aquesta estructura amb un motiu molt característic: rajoles de fons blanc i quatre zones de color rosat amb un punt central. 

Tot i ser una zona bàsicament residencial i tranquil·la, en la plaça s’hi pot observar un cert flux continuat de persones creuant-la. Això és degut a que la plaça facilita la circulació dels vianants d’una manera molt estructurada i clara: per un sol accés des de les escales del carrer Jaume I i, en canvi, pel carrer Mestres Villà és més obert. 

 

Encara que sigui una plaça dura, el seu arbrat alt i frondós afavoreix una sensació de verd que fa que l’estada sigui agradable. De fet, durant l’estiu és una plaça que es preserva bastant del sol directe i que genera molta superfície d’ombra.

 

Actualment, l’ús d’aquest espai és bastant divers. En els tres locals gastronòmics que hi ha, s’hi generen dinàmiques diferents al llarg del dia, sumat als esdeveniments puntuals que hi solen haver tals com sardanes, festivals variats o les visites al centre d’interpretació de la mina un cop al mes.

 

Més enllà d’aquesta descripció, la Plaça d’Ocata és un referent històric estimat pel barri i un lloc d’encontre amable. Asseure’s una estona en un dels seus bancs, envoltats de les copes dels arbres i observar la interacció i la circulació que s’hi genera, és una activitat que transmet tranquil·litat i a la vegada entreteniment. No sé ben bé què és, però estar-s’hi una estona a mi em produeix cert escalf i resguard en el que deixo de banda el ritme trepidant del dia a dia.

 

Us convido a asseure’s una estona. Què us transmet? Com sentiu el pas del temps? Com observeu la circulació interna?