QUÈ APORTA LA ZONA DE VIANANTS DE CAN MANDRI?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" a l'octubre del 2025)

 

"Una ciutat és un llenguatge, i caminar, és la manera de parlar d'aquest llenguatge"

Rebecca Solnit (2000)

 

 

Primer de tot, ens hem de situar: la família Mandri vivia a Cal Ros de les Cabres i tenia un terreny al barri del Masnou Alt (els Blocs) i el va cedir per a fer el Casal d’Avis Can Mandri. Per tant, aquest escrit va sobre el carrer que actualment s’anomena Can Mandri.

 

Què hi podem destacar?

 

Doncs que primer de tot, és una zona de vianants que queda una mica més amagada entre edificis, dins del barri, tocant quasi bé a l’Autopista del Maresme. El carrer queda dividit en dos trams: un que va des de l’Av. Joan XXIII fins al carrer Montserrat Roig i després continua fins al carrer Goleta Constanza. Cada tram és d’un 100 metres de llarg i està restringit l’accés de vehicles.

 

Podríem dir que el primer tram està fet de fa més anys i que té un disseny convencional de dues fileres d’arbres a cada cantó deixant un pas central. Tot aquest tram és una gran rampa suau que es va adaptant al desnivell del terreny. En aquesta recta, hi ha l’accés a una zona de jocs infantils i un parc obert. Aquesta àrea es caracteritza per a tenir molt ombra i unes instal·lacions funcionals i adaptades.

 

En el segon tram ja és percep diferent i, no només perquè té zones més amples, sinó també perquè el disseny és més orgànic. Té vàries franges de verd que acompanyen el caminar i s’adapten a l’entorn segons sigui més o menys ample. La il·luminació i els bancs acompanyen aquest traçat creant espais agradables per a seure i compartir.

 

Una altra característica d’aquesta zona de vianants és que pràcticament totes les seves plantes baixes són habitatges, és a dir, no és una zona comercial que promogui ser un eix vertebrador com podria ser el carrer Roger de Flor, en aquest cas podríem dir que aquesta intervenció fa barri, és sobretot per al veïnat. L’únic equipament a destacar és el Casal d’Avis de Can Mandri que ja hi déu donar certa vida. M’agrada pensar aquest tipus de projectes com a que uneixen, cusen diferents elements i els comuniquen.  Aquest fet li dona un altra atmosfera i és que passejar per aquest carrer la sensació temporal és una altra, el ritme és més pausat i, al no haver-hi masses distraccions visuals, hi ha molta tranquil·litat.  Una altra característica, és que els edificis que el limiten fan ombra i a més, amb els arbres, aquest carrer queda resguardat del sol i és un bon exemple com a zona de refugi climàtic a l’estiu.

Més virtuts a destacar? Les deixaré al vostre criteri per quan hi aneu. Una última que m’agradaria remarcar, i que ja he valorat en altres ocasions, és la senzillesa en sí mateixa de la intervenció: gestos clars, materials simples, accessibilitat, equipament urbà correcte, plantes cuidades i adaptació a l’entorn.

Havent fet aquests comentaris generals, us convido a que el coneixeu o a que hi torneu per observar-lo d’una altra manera. Què us crida l’atenció? Què us agrada i què no? I en general, quina valoració en faríeu?