COM OCUPEM L’ESPAI PÚBLIC?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" el setembre del 2025)

 

“Els espais públics són ara més populars del que ho han estat mai a la història de les ciutats.”

Jan Gehl, urbanista

 

 

Aquest mes, proposo un altre canvi d’escala i reflexionar sobre com ocupem l’espai públic en general. Primer de tot, comento que he tingut bastants dubtes sobre utilitzar la paraula “ocupar” ja que sembla que impliqui una certa pressió o il·legalitat. Tot i així, he decidit utilitzar-la perquè crec que denota certa disrupció i que proposa un ús diferent i alternatiu al que convencionalment estem acostumats i, sincerament, ja m’agrada un toc de provocació que ens fa també innovar i seguir transcendint com a societat (astrològicament, aprofitem que Urà a entrat a Bessons i ens convida a pensar ben diferent).

Un cop presentat aquest dilema conceptual, voldria reflexionar sobre com habitem l’espai públic i quins usos en fem més enllà dels típics i esperats. Per exemple, fa més de 20 anys que l’espai de la platja d’Ocata s’utilitza per albergar festivals com el Ple de Riure o el Fastcurt, fet que dona per establert que la platja és un lloc versàtil i que hi poden succeir altres usos apart de passejar i de banyar-s’hi.

També hi ha les clàssiques i històriques ocupacions com el mercat setmanal al carrer, les parades per Sant Jordi, la fira Comercial i Gastronòmica (en el seus primers anys al Port Marítim i ara a la Plaça de les Dones del Tèxtil), les parades per les Festes de Nadal i d’altres esdeveniments comercials i culturals puntuals que llueixen més en certs espais públics.

Una altra ocupació que s’està establint amb una certa freqüència és el tallar la Nacional per a ocasions puntuals, tals com: el promoure la mobilitat activa, alguna cursa o pel cercavila de la Festa Major. Aquí sí que la paraula ocupació denota una pressió per agilitzar l’esperada pacificació de la carretera.

Si anem afinant més, últimament haurem vist, en alguns parcs o en la mateixa platja, festes infantils en llocs més arrecerats. Què ens diu això? Doncs que és molt més còmode i accessible celebrar en espais públics quan es tracta de grups multitudinaris, ja que les realitats habitacionals i econòmiques limiten el generar celebracions en llocs privats.

Un altre esdeveniment que s’ha anat mantenint i que potser, m’atreviria a dir que està en augment, és el d’organitzar sopars i dinars (tot depenent de l’època de l’any) al mateix carrer. Tan pot ser en alguna franja on està prohibit el trànsit vehicular, per tant, és molt més fàcil i esporàdic que el veïnat ho organitzi, com en una zona on s’hagi de demanar permís per a taller el trànsit i que sigui una associació veïnal que ho dugui a terme.

Fet aquest repàs ho enllaço amb la recent obertura de la nova Plaça de les Glòries a Barcelona, on s’han creat varis espais amb usos diferents per a donar servei i gaudi a la gent del barri. Si no hi heu passejat, us ho recomano. Hi ha dissenys bonics, zones agradables i té moviment constant. Ara bé, s’ha hagut de tancar una de les fonts noves perquè la gent s’hi banyava degut a la onada de calor que estem vivint.

Escrit això, obro un espai de reflexió sobre què hauria d’oferir l’espai públic per a donar servei a la nostra societat actual. Què ens agradaria que hi passés? Quines necessitats podria contemplar o satisfer? Clarament el disseny de l’espai públic, de per sí, no resol temes complexos, ara bé, sí que hi pot contribuir i pot oferir possibilitats més dinàmiques i obertes.

Ens convido a reflexionar sobre què ens agradaria que ens oferís l’espai públic i quins usos hi trobem de diferents més enllà dels convencionals.