COM ESTÀ LA PLAÇA RAMON Y CAJAL?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" el juliol del 2025)

 

"Tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell.”

Santiago Ramón y Cajal

 

 

Quan pensem en el barri del Masnou Alt, ens venen al cap els “blocs” i, segurament tot seguit, la plaça Ramon y Cajal. Si ens preguntem com descriuríem aquesta plaça, crec que destacaríem temes tan característics com la seva base elevada en forma d’arc, la balustrada que rodeja tot el seu perímetre i la glorieta rectangular que presideix la zona més alta.

 

És una zona amb moviment constant, sobretot, perquè és bastant densa i a les plantes baixes dels edificis hi ha comerços que mantenen un cert ritme. Apart, també hi ha equipaments com l’Escola Rosa Sensat, la zona de petanques i les pistes Pau Casals que hi donen moviment a certes franges horàries. 

 

Podríem dir que és una plaça que forma part del seu entorn ja que dona resposta a les construccions del seu voltant. Efectivament, a l’estar rodejada d’edificis alts, la plaça ofereix un respir a tanta densitat. De fet, podríem dir que és com un coixí que suavitza les dinàmiques del voltant. Com ho aconsegueix això? Doncs bé, sobretot perquè la major part de la plaça en sí està elevada. És a dir, per la zona de la glorieta s’accedeix a nivell i en el carrer Isaac Albèniz hi ha una escalinata per accedir-hi, ja que hi ha uns 5 metres menys d’alçada. 

 

A la vegada, la plaça està rodejada en tot el seu voltant per una franja d’estacionaments en bateria que la manté més protegida. Pujant per l’Avinguda Pau Casals, s’observa perfectament aquesta desconnexió entre el carrer i la plaça, sobretot perquè és la zona on el mur de contenció és més alt. 

 

Un cop passats aquests filtres i havent accedit a l’espai verd, hi ha varis bancs i zones d’ombra que inviten a seure i a observar. És un ambient que el podríem definir com simple i agradable, en el que hi succeeixen varis usos per a diferents usuaris i edats: hi ha zones de pas que creuen la plaça d’un carrer a l’altre; la glorieta és una àrea més de contemplació; hi ha espais per seure sota els arbres i una zona de jocs infantils.

 

En general, dona una sensació que l’espai no ha requerit de canvis significatius en tot aquest temps, que s’ha mantingut igual des de que es va crear. És com si aquesta plaça de caire més clàssic, hagi pogut acceptar i donar certa resposta als canvis del seu entorn sense haver de modificar-se. Potser la seva forma rígida i solemne, ha pogut garantir uns mínims de benestar i d’ús quotidià que han estat suficients.

 

Al no ser veïna de la zona, em sorgeixen vàries preguntes de com es viu aquest espai. Com ha anat responent amb l’evolució del barri? Requereix d’algunes actualitzacions? Quines virtuts i necessitats s’hi registren?