QUÈ ÉS L’URBANISME TÀCTIC?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" el maig del 2025)

 

"L'urbanisme tàctic neix com a resposta a ciutats que es van veure atrapades

en problemes moderns que no es podien solucionar d'arrel (...). Va partir com a arranjaments casolans que la gent feia per solucionar problemes als seus propis barris i després es va anar institucionalitzant”

 

Paz Serra, urbanista xilena

 

 

Si us interessa el món de l’espai públic potser heu escoltat alguna vegada el concepte “d’urbanisme tàctic” i si hi esteu més posats, potser coneixeu el terme en anglès de “placemaking”. Aquesta estratègia urbana s’estableix sobre la dècada del 2010 i bàsicament és una intervenció que dona una resposta ràpida i econòmica a l’espai públic per a generar canvis en l’ús i oferir respostes a certes necessitats. Per exemple, si en un tram de carrer es vol eliminar el trànsit als vehicles i només deixar l’accés al veïnat, en comptes de fer obra i pacificar-ho, es poden col·locar elements puntuals que regulin aquest accés com bancs, tests grans o certs topalls.

Què s’aconsegueix amb això? Doncs, apart de la rapidesa i un baix cost, també ofereix provar i observar quins efectes té la intervenció en sí i, així, tenir un marge per si s’ha de rectificar. S’ha demostrat que la figura de la persona tècnica que treballa en un despatx i dissenya l’espai públic sense conèixer-lo té moltes probabilitats de que el projecte no s’escaigui a la realitat i no resolgui les necessitats locals. Per aquest motiu, s’està estenent la dinàmica de fer instàncies participatives. Aquesta no és una tasca fàcil i no sempre se sap exactament com intervenir un espai públic, per això, l’urbanisme tàctic pot ser una bona primera intervenció ja que ofereix un marge de prova i error.

Aquí al Masnou tenim el cas del carrer Doctor Agell i els voltants de l’escola Escolàpies (vegeu imatges) en els que han limitat l’accés als vehicles posant uns tests grans i els senyals corresponents de prohibit passar excepte veïnat. Avui en dia, és un recurs recorrent limitar els voltants de les escoles per garantir la seguretat en els infants quan hi accedeixen i quan en surten (a Barcelona hi ha varis casos).  Al cap i a la fi, el principal propòsit és reduir la superfície que si li dedica al cotxe per a cedir-lo als vianants, ja que el repartiment acostuma a ser de 70% a 30% respectivament (les “superilles” de Barcelona reverteixen aquest repartiment).

El concepte “placemaking” (crear espai) prové del fet que aquestes intervencions es realitzen de manera participativa entre el veïnat, ja sigui pintant un disseny en l’asfalt per a guanyar més vorera o col·locant mobiliari urbà amb diferents materials. Hi ha intervencions molt boniques que podeu trobar per internet i que tenen un resultat ben acollit per la ciutadania. De fet, posar colors amb a l’asfalt i a l’espai públic en general pot fer molt més confortable la vivència (d’això també en seguirem parlant).

Podem dir llavors, que l’urbanisme tàctic seria l’avantsala d’un projecte definitiu.

 

Ens convido a recórrer els nostres barris i el poble per a trobar més casos. En reconeixeu algun més? Què en penseu dels que he comentant? En quins altres llocs del Masnou es podria fer urbanisme tàctic?