A QUÈ LI DONEM VALOR EN L’ESPAI PÚBLIC?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou" l'abril del 2025)

 

“El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu, és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els seus secrets i els secrets dels altres.”

 

“El Poble” Miquel Martí i Pol (1956-58)

 

 

Reconeixeu la sensació de que quan alguna cosa us agrada bastant, teniu ganes de fer-ho saber? Aprofitarem l’esdeveniment astrològic de Venus i Mercuri en Àries (expressar directament el que donem valor) per parlar sobre un espai públic que cada cop que hi passo, m’hi fixo perquè... m’agrada, m’agrada!

 

Coneixeu la plaça Miquel Martí i Pol? Reconec que fa poc vaig saber que es deia així. Està passada la Plaça Nova de les Dones del Tèxtil i per sota del Parc de Vallmora, just al costat del Mercat Municipal. Allà, busqueu-hi el poema sencer “El Poble”. Pel que fa a disseny, sembla que no tingui res a destacar i, potser, no ho té, però jo hi destaco la senzillesa de com està tractat l’espai en sí.

 

Arribant-hi per la cantonada del carrer Josep Estrada, hi accedim pel punt més baix. Des d’aquí, fins al carrer Pujadas Truch hi ha un 4 metres de desnivell. Aquest és el condicionant principal que marca el disseny de la plaça que ho transforma en el principal gest: un parterre que absorbeix aquest desnivell i que crea ambients diferents en l’espai.

 

Ja remarco que no hi ha res innovador a destacar. Ara bé, crec que és necessari justament posar el focus en com un sol gest organitza un espai públic de manera amable i elegant mentre s’adapta al terreny orgànicament. Aquest parterre diferencia el nivell de la vorera i el carrer amb el de la plaça i, així, aquesta queda resguardada.

 

El gest mateix també conté la zona d’arbres que hi crea un àrea frondosa d’ombra amb uns bancs amples de material alineats amb la direcció del carrer. Aquests també limiten els dos tipus de paviments, el de ciment i el de sorra, els quals mantenen una bona proporció pel que és la plaça en general (recordem que com més superfície de paviment permeable millor, per absorbir l’aigua i regular la calor a l’estiu).

Una part de la resta de l’espai queda dividit per quatre esglaons creant una zona en diferent nivell que dona servei a la planta baixa de l’edifici que hi ha i que ho diferencia, de manera subtil, de la plaça oberta. L’accés es produeix a nivell per les cantonades i les voreres amples emfatitzen aquesta comoditat.

 

Simplement, això és tot. Sense escarafalls, ni materials, ni dissenys especials. Aquesta plaça ofereix diferents espais per varis usos de manera elegant, senzilla i útil. Això denota que hi ha hagut un disseny i una planificació escaient pel lloc. 

Sovint em recordo que tot ha de ser més fàcil i senzill, que si no, alguna cosa ha de canviar o que no és per aquest camí (i no només en l’àmbit laboral...).

 

Reconeixeu aquest gest? Què us transmet? Quin altre exemple senzill us ve al cap que us agradi tant que el vulgueu transmetre? Us convido a compartir-ho!