COM ÉS LA REPARTICIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC AL MASNOU?

 (article publicat a la revista "Gent del Masnou" el març 2025)

“Els espais considerats tradicionals solen denominar-se ‘llocs’ i tenen tres característiques en comú. Es consideren que són identificatius, relacionals i històrics. Per tant, els “no llocs” serien aquells espais que no tenen aquestes característiques.”

“Los no lugares” de Marc Augé (1992)

 

En aquest article ens convido a fer una reflexió més general. Personalment, cada més aplico el concepte de canvi d’escala. Crec necessari anar del detall al global i viceversa. D’aquesta manera podem veure diferents possibilitats i comprendre millor la situació. 

 

Fem, llavors, un canvi d’escala i observem les zones que estan com a sistema d’espais lliures (segons el PGOU). Al recórrer els barris, vaig anar registrant les zones verdes i quines estaven habilitades i quines no. Entem com a “habilitats” els espais que el seu ús actual és de zona verda i per a “no habilitats” entenem que són espais de reserva per a un futur, que actualment estan tancats o que s’utilitzen per un altre ús (estacionament obert). 

 

En la imatge s’observen les àrees “habilitades” (verd fosc) i les “no habilitades” (verd clar). El meu treball de camp s’ha basat en la observació, en la revisió del PGOU i he utilitzat la eina del Google Earth per a realitzar la imatge satel·lital i calcular les superfícies.

 

SUPERFÍCIE EN m2			% ZONES NO HABILITADES DEL TOTAL
ZONES HABILITADES	ZONES NO HABILITADES	TOTAL ZONES VERDES
218.020,06	50.451,83	268.471,89	18,79

 

Segons la taula, ens indica que el 18,79% de l’àrea total de les zones verdes establertes com a tal no estan habilitades. Tot i així, si agafem la superfície de zones habilitades i ho dividim per la població (23.115 habitants, segons PGOU 2021) ens dona una relació de 9,43m2/habitants. Què vol dir? Primer que la quantitat d’espai públic actual per habitant ronda els 10m2, que és una referència mínimament acceptable. Ara bé, si l’espai “no habilitat” (18,79%) es condicionés adequadament com a zona verda augmentaria l’espai per habitant fins a 11,61m2. Per tant, si es volgués augmentar la superfície d’espais lliures al poble es podria començar per habilitar aquests espais que ja estan destinats a ser-ho.

 

Quin altre condicionant s’ha de tenir en compte alhora d’establir un sistema d’espais públics? Doncs que la seva ubicació es trobi a un radi caminable d’uns 400m de distància (ONUHABITAT). És a dir, es considera que un radi de 400m des de l’espai públic és un llindar pràctic i realista per a que els habitants puguin arribar des de les seves cases en uns cinc minuts caminant.

En la imatge hi ha dos cercles amb un radi de 400m que ens donen una idea d’aquesta distància caminable. Per tant, podem establir que al Masnou la repartició d’espais públics és bastant homogènia i que en menys de 400m caminant tenim una zona verda al nostre abast. Ara bé, la qualitat, els usos, l’entorn i el confort d’aquests espais són indicadors a estudiar en cada cas.

 

Dit això, m’agradaria reflexionar sobre els espais “no habilitats” i quines conseqüències tenen en el seu entorn ja que, com diu Marc Augé, passen a ser “no llocs”. És a dir, no tenen identitat, no promouen el relacionar-se i han passat a desvincular-se de la història. Els “no llocs” fomenten interrogants del que hi pot succeir i ens desconnecten de l’entorn ja que passen a ser buits urbans que poden denotar certa deixadesa dins de l’entramat del poble.

 

Des de casa nostra, quins espais públics tenim més a l’abast? Són els que visitem normalment o anem a uns altres? Quins espais reconeixem com a “no llocs” i què ens transmeten?