COM ÉS LA NOVA PLAÇA U D’OCTUBRE?

 

"L'arquitectura tracta realment sobre el benestar. Crec que la gent es vol sentir bé en un espai… D'una banda es tracta de refugi, però també es tracta de plaer."

 

Zaha Hadid

 

Aquest mes ens centrem en el projecte urbà més nou del poble: la plaça de l’U d’Octubre (on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil). La plaça està ubicada entre el Parc de Vallmora i la Plaça Nova de les Dones del Tèxtil, tres àmbits molt diferents entre sí. Els autors són de Barcelona i són coneguts pels seus dissenys senzills, amb gust i sensibilitat per l’entorn. L’arquitecta la conec per haver estar professora mentre jo era alumna i en tinc bones referències.

 

En aquest cas, la intervenció urbana contempla dos edificis nous d’habitatges de protecció oficial, locals, aparcaments i trasters i la urbanització de la plaça amb la conseqüent pacificació dels carrers adjunts (veure fotomuntatge). Per tant, és un projecte en el que es percep clarament que s’ha dissenyat de manera integral.

 

Efectivament, al visitar la plaça el primer que destaca és el to de color blanc trencat que engloba tot el conjunt. Les diferents peces del maó blanc s’adapten tan als edificis com als paviments i als volums de la plaça. Inclús el mateix pla inclinat de l’escalinata i les gelosies de les façanes es destaquen pel joc d’ombres que genera l’intercalat del maó. Aquestes combinacions magistrals d’un mateix element que conformen textures variades demostra la delicadesa i la dedicació que s’ha tingut en el disseny i en l’execució del projecte. 

 

El gran encert de la intervenció és aprofitar el desnivell de la parcel.la i transformar-lo en dues places connectades per una escalinata. Aquestes places tenen atmosferes diferents: una més oberta i pública a nivell de carrer i l’altra està a nivell de l’entrada dels habitatges amb un caire més privat i veïnal. El desnivell també s’aprofita per donar accés a l’aparcament pel carrer de darrera i, amb accés a la plaça, hi ha dos locals que queden mig soterrats.

 

Un detall bonic del projecte és que les dues plantes soterrani de l’aparcament estan connectades a l’espai públic degut a les dues obertures que hi ha i que formen un triple espai. Amb aquest gest es genera una ventilació natural al mateix estacionament i, apart, es mostra com és l’estructura interna del projecte.

 

En general, hi ha una bona proporció amb el paviment permeable (que absorbeix la pluja) i el paviment transitable. Els gestos sinuosos i orgànics de les jardineres al voltant dels edificis combinats amb els balcons que donen a l’aparcament fan que la circulació per l’espai sigui amena i suau.

 

Cal destacar que la il·luminació escollida s’adapta als diferents espais: fanals de gran escala per la zona de la plaça més oberta; fanals d’una dimensió més reduïda pel carrer Ciutat Reial i uns punts de llum al terra en l’accés als habitatges generant més calidesa.

La integritat del projecte rau en haver-lo pensat com un tot i en entendre l’escala dels edificis de l’entorn. És a dir, la decisió de partir el volum unitari, que marcava el planejament (segons el PGOU), en dos genera una millor adaptació al context de cases unifamiliars. És un bon exemple de com l’arquitectura dels edificis condiciona directament al disseny de l’espai públic. Vull destacar el detall d’incorporar persianes enrotllables de fusta per fora el vidre (què més útil i barat que això per protegir-se del sol de manera natural?) i evitar les caixes de persianes enrotllables interiors que són un pou de ponts tèrmics i no resguarden del calor. M’anoto a fer una oda per recuperar l’ús de les persianes enrotllables exteriors.

 

Projectes integrals com aquests ens fan recordar que hi ha arquitectura i urbanisme de bona qualitat al nostre abast sense pressuposts més elevats ni més complicacions. Només fa falta motivació, sensibilitat i percebre què necessita l’espai. Aquest cas, també és un bon exemple de com dissenyar l’accessibilitat en l’espai públic sense tornar-nos bojos posant rampes i baranes per arreu: s’accedeix als habitatges pels carrers de darrera a nivell i l’escalinata té només una barana senzilla i amb un sol passamà al centre. No fa falta més.

 

Personalment crec que hi ha altres temes de base a revisar, com poden ser la definició de la volumetria i la seva ubicació ja que genera molta ombra en la zona nord de la plaça, fet que origina que els habitatges que hi donen cara no tinguin sol directe a l’hivern. Aquest tema ve determinat per la volumetria que s’hi indica en el pla general d’ordenació. També podríem qüestionar la distribució interior dels habitatges (es pot consultar els plànols directament per internet) ja que un mateix disseny no pot tenir el mateix confort amb diferent orientació, però això és un tema complexa ja que el preu per metre quadrat mana sobre el disseny. També anoto fer un especial orientació solar i habitatges.

 

Una altra qüestió que em sorgeix al veure aquest projecte són els criteris de disseny en l’espai públic. En aquest cas, la pavimentació és de color blanc, en altres zones del poble és de color gris, i en alguns carrers pacificats d’Ocata hi ha el color marró del mateix maó. La il·luminació també és ben variada depenent de cada projecte i els elements urbans com els bancs i d’altres també canvia. Com podríem estipular uns criteris de base pel disseny de l’espai públic al Masnou?

 

Ens convido a passejar i a contemplar aquest nou projecte. Què hi descobrim? Com ens sentim recorrent aquest diferents desnivells? Què ens agrada i què no? Quines novetats hi ens sorprenen?