COM ÉS L’ESPAI PÚBLIC DEL MASNOU?

 

“Caminar és un indicador d'espècie humana per a diversos tipus de llibertat i de plaer:
el temps lliure, l'espai lliure i atractiu, els cossos lliures d'obstacles.”

Rebecca Solnit (2000)

 

Després haver desglossat la descripció de cada barri en els últims articles, aquest mes canviarem d’escala i farem un cop d’ull a tot el poble en general. En la imatge adjunta es mostra les divisions per barris (línia negra), les zones verdes habilitades (verd fosc) i les zones de reserva (verd clar).

 

Al llarg del recorregut pels barris, hem anat distingint diferents zones que caracteritzen els teixits urbans, com per exemple: el casc antic, ciutat jardí, eixample, zona rural, zona amb volums determinats (blocs, cases adossades, etc.), zona industrial i equipaments, entre d’altres. A la vegada, cada una d’aquestes zones està estructurada pels seus carrers característics i pels seus corresponents espais públics. Independentment dels barris, aquestes zones es poden distingir amb un cop d’ull en la imatge satelital.

 

Naturalment, el casc antic del poble es caracteritza per la seva densitat urbana i per tenir carrers més angostos i tancats, efecte que genera que hi hagi menys espai públic. En canvi, sortint del centre històric s’hi distingeixen parcel·les més grans i disperses, amb diferents tipologies d’edificacions, com la ciutat jardí o equipaments, que generen zones menys denses i on s’hi ubiquen més quantitat de zones verdes i de més envergadura.

 

En general, El Masnou es caracteritza per tenir un desnivell bastant accentuat, sobretot, en alguns barris com Can Teixidó o el Centre que hi ha molta diferència d’alçada entre alguns punts. En alguns casos, aquests desnivells generen que algunes zones verdes es transformin en terraplens i, que per tant, no estiguin habilitades per estar-hi. El punt més baix és a 4 metres sobre el nivell del mar, situat a la N-II i el més alt és sobre uns 110 metres d’altitud per la zona de sobre l’autopista (font: google earth). Tenint en compte que el Masnou fa uns 4,5km de llarg i un 1,5km d’amplada, podríem visualitzar-lo com un rectangle molt inclinat pel seu costat més gran ja que absorbeix molt de desnivell amb molt poca distància. De fet, destaca d’entre els municipis propers per ser el que té unes alçades més accentuades. Aquest és un factor a tenir en compte quan es parla d’espai públic ja que els carrers i les zones verdes estan condicionats per aquesta idiosincràsia i planteja reptes a tenir en compte com l’accessibilitat, l’ús i el disseny. 

 

Segons la modificació del PGOU del 2021, en el municipi hi ha uns 254.747m2 de superfície d’espais lliures i un total de 23.115 habitants o sigui que la seva relació seria de 11,02 m2/hab. Aquesta dada mostra la superfície d’espai verd que disposa cada habitant i es sol utilitzar com un indicador relacionat amb la qualitat de vida urbana. En aquest cas, la dada general és bastant correcte, ja que ronda el 10m2/hab que sol ser el recomanable. Ara bé, aquestes dades només es queden amb el número i pel que respecte a la qualitat d’espai públic, hi ha altres indicadors com per exemple la repartició de la superfície verda en els barris i les distàncies entre sí. Però d’això, ja en parlarem més endavant.

Havent fet aquesta descripció general, ens convido a caminar per les zones que no coneixem amb la curiositat que caracteritza la mirada infantil i també a passejar per llocs ja coneguts però observant diferent per a descobrir noves peculiaritats. Què percebem? Com ens sentim mirant des d’un altre angle?