QUÈ CARACTERITZA LA PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS?

 “L'espai públic és l'espai de la representació, on la societat es fa visible, l'espai on es materialitzen les relacions socials. És l’espai d’expressió col·lectiva, de la vida comunitària, de la trobada i de l’intercanvi quotidians”.

 (Borja i Muxí 2000) 

 

L'espai públic es classifica bàsicament en dos tipus d’espais: de trànsit i de permanència. Quan parlem d’espais de trànsit en referim per on circulem, és a dir els carrers i les vies. En canvi, els espais de permanència fan referència a les places i als llocs on es generen espais d’estar, de trobada i on poden esdevenir-se activitats variades. La combinació de tots dos conforma l’espai d’ús comú que la ciutadania té dret a gaudir de manera igualitària.

 

En aquest article, ens centrarem en els espais de permanència i analitzarem un exemple interessant d’aquí el Masnou com és la plaça dels Països Catalans en el barri d’Ocata. En aquestes tipologies, es requereix generar dissenys que propiciïn la diversitat i la multiplicitat d’experiències. Ens referim per diversitat a la varietat de les persones, d’activitats i d’usos responent a las diferents necessitats dels col·lectius en funció del gènere; l’edat i la generació; l’origen i la cultura; la condició sòcio-econòmica i la diversitat funcional. També ho relacionem amb la vitalitat dels mateixos espais buscant presència i continuïtat de persones. 

 

I com s’aconsegueix aquesta vitalitat? Doncs analitzant i observant què pot oferir l’espai en sí mateix i què necessita el veïnat. No hi ha fórmules infal·libles, simplement, es tracta de comprendre els requeriments de la zona i de tenir la sensibilitat de crear el disseny que s’hi pugui adaptar. En aquest punt, crec que és necessari comentar que les últimes tendències comencen a deixar enrere la mirada unipersonal de la figura de l’arquitecte o enginyer que es creia sabedor del que li convenia a la població només mirant un plànol. Actualment, les aportacions que ofereixen les instàncies participatives i la múltiples disciplines que aporten al disseny de l’espai públic com poden ser mirades socials, ambientals, sostenibles i sobre la mobilitat poden garantir un espai més habitable i enriquidor per a tothom. Tot i així, encara ens falta molt per a construir instàncies en les que realment es generi un intercanvi disciplinar productiu i constructiu, d’això ja en parlarem més endavant. 

 

En el cas de la plaça dels Països Catalans es generen diferents tipus d’espais amb varis usos, alguns d’ells molt marcats i d’altres són més oberts deixant disponible que puguin succeir diferents esdeveniments segons convingui. En la imatge conjunta hi podem observar que es defineixen certes àrees a destacar, com són: la pista esportiva, el bar com a generador d’encontres, la zona infantil com a intercanvi social amb un tanca perimetral, un circuit de salut per a adults i la resta és zona verda amb diferents elements que s’adapten al subtil desnivell i que creen diferents àmbits d’estar. Al carrer del Torrent de Can Gaio està ubicada una estació de busos i en el carrer d’Uruguai es situen els contenidors per la recollida del residus sòlids urbans. Per tant, podríem dir que aquesta plaça contempla els principals condicionants necessaris per a que pugui ser viscuda de manera inclusiva, activa i sostenible.

Cal destacar el mobiliari urbà divers que conté la plaça: des d’ancoratges per estacionar bicicletes, diferents tipologies de bancs que generen varietat d’encontres, escales que a la vegada són grades que ofereixen un cert dinamisme en el recorregut, varietat de paviments que garanteixen la accessibilitat i que també generen diferents ritmes i experiències.

Si ens hi fixem, més d’una tercera part de tota la plaça és paviment permeable, és a dir, que és terra o que té un paviment amb peces que s’intercala amb terra. Quins avantatges ofereix això? Doncs principalment dos de molt importants: que filtra l’aigua i que contribueix a regular les temperatures altes de l’estiu en l’ambient, ja que la superfície que no està pavimentada no absorbeix calor com ho fa l’asfalt o el ciment. Apart, tenir zones verdes dona peu a tenir vegetació que també contribueix a generar zones de confort climàtic. No menys important, també augmenta el confort saludable i estètic que ens comporta està rodejats de plantes. De fet, hauríem d’augmentar el percentatge que tenim actualment de superfície permeable i de vegetació, això sí, de vegetació autòctona i que requereixi el mínim manteniment. Aquest també serà un altre tema que anirem parlant.

 

Si no la coneixeu, us convido a passejar-hi i si ja la coneixeu, sempre es poden observar noves coses, com em passa a mi. Tenint aquesta nova mirada com a referència, com observem les places que coneixem? Quines diferències d’ús s’hi distingeixen? Com s’adapten a les necessitats i usos de les persones?