QUÈ ENTENEM PER ESPAI PÚBLIC?

(article publicat a la revista "Gent del Masnou", novembre 2023) 

"L’espai públic es considera de qualitat quan hi succeeixen

moltes activitats no indispensables"

J. Gehl

 

 

D’una manera senzilla, podríem dir que l’espai públic d’una ciutat és l’espai que no és privat, és a dir, l’espai que recorrem lliurement, que utilitzem per a desplaçar-nos i en el que interactuem com a part de la ciutadania.

Actualment, s’estan promovent modificacions en la mobilitat urbana i ampliant les zones verdes per contribuir a reduir l’efecte del canvi climàtic. Les pràctiques dissuasives per a utilitzar menys el cotxe en els centres i la intenció de mitigar l’efecte anomenat “illa de calor” fomenten a convertir alguns carrers en zona de vianants; en potenciar el transport públic; en incorporar carrils bicis; en generar més zones d’ombra amb la vegetació i en augmentar la superfície permeable per a un millor drenatge de les pluges.

 

A més a més, podem destacar vàries dimensions que caracteritzen l’espai públic, tal com: l’accessibilitat, la bellesa i el disseny paisatgístic, la il·luminació, la identitat cultural, l’apropiació de l’espai per part del veïnat, el subsistema d’economies que es genera al voltant, la interacció social i la recreació, la relació entre el govern i la ciutadania i la transversal mirada que ens ofereix la perspectiva de gènere.

 

De manera integral, aquestes tendències proposen un canvi de paradigma tan en la planificació i gestió urbana, com en el nostre concepte i experiència del quotidià col·lectiu.

 

Paral·lelament, factors socials com les ajustades dimensions dels models d’habitatge actuals i les dinàmiques de convivència comunitària, ens impulsen a utilitzar l’espai públic d’una manera complementària per satisfer algunes de les nostres necessitats diàries, tal com gaudir de l’airet i sentir els rajos del sol, organitzar encontres socials o tenir un contacte més directe amb la naturalesa.

 

Al final, la qualitat de l’espai públic es mesura a través del sentiment de pertinença i de com l’habitem, és a dir, de com el vivim. Si els espais públics deixen de ser produïts i no es viuen, es transformen en espais marginals, passen de l’espai al no espai, i es converteixen en els “no llocs” (M. Augé).

 

Expressades aquestes pinzellades, ens convido a la reflexió tot observant les nostres dinàmiques diàries: quina percepció tenim i com vivim l’espai públic? Quines zones ens agraden més? Com ens solem moure? Quines zones ens són més desconegudes i per què?